L'etapa de l'adolescència sempre ha consistit a trencar amb el període infantil, incloent-hi la primera relació amb els pares, per compondre una nova identitat imitant més o menys els adults coneguts i semblants. Aquest procés, que els psicòlegs descriuen com a molt complex en les recents generacions d'adolescents, pot multiplicar la seva dificultat en els joves que han estat adoptats en països de cultura i pigmentació epidèrmica diferent de l'occidental. En aquesta circumstància es troben gairebé 9.000 nens nascuts a l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica, que van formar la seva actual família catalana en l'últim decenni. Veient a casa seva, a l'Eixample, quan tenia 16 anys, la pel.lícula La ciudad de los muchachos, en què l'actor Spencer Tracy interpreta un capellà que tracta amb adolescents orfes, Francesc Xavier Navarrete va tenir un flaix d'intuïció i li va preguntar a la seva padrina, la Roser: "¿Jo no seré adoptat com els xavals de la pel.lícula?" Va començar a lligar caps: no havia vist mai fotos del seu naixement. Totes eren de quan tenia més de quatre mesos de vida. AMBIENT CASOLÀ Avui 16/11/07 Avui es publica la llei que regula el pagament de 2.500 euros per naixement o adopció ó 3.500 euros en cas de famílies nombroses o assimilades i monoparentals. A efectes pràctics això vol dir que en els pròxims dies totes aquelles persones que, des del juliol passat, hagin tingut un fill o l'hagin adoptat començaran a cobrar. Els únics requisits són: residència mínima de 2 anys a l'Estat espanyol, i que hagi nascut o hagi estat adoptat a partir de les zero hores de l'1 de juliol del 2007 Concretament, i segons ha informat el ministeri d'Afers Socials, els pares podran accedir a aquesta ajuda directa de dues maneres: via fiscal, com a deducció en la quota de l'IRPF, que es podrà cobrar anticipadament, o com a prestació no contributiva de la Seguretat Social. Avui 30/07/07 La meitat de famílies catalanes que sol·liciten una adopció ho fan per infertilitat És una de les conclusions d'un estudi presentat pel Departament d'Acció Social i Ciutadania, basat en les respostes de 1.863 famílies La primera motivació de les famílies catalanes per voler adoptar un fill és la infertilitat, en un 52% dels enquestats. Aquesta és una de les conclusions més destacades que es recullen en un estudi presentat aquest dilluns pel Departament d'Acció Social i Ciutadania, basat en les respostes facilitades per les 1.863 famílies que han sol·licitat ser valorades per adoptar a Catalunya. L'estudi permet dibuixar el perfil de la família adoptant, amb dades sobre l'edat, el nivell formatiu, els ingressos econòmics i les seves motivacions.24/2/2008 EL PERIODICO
Falten experts per afrontar l'adolescència dels adoptats
BARCELONA
Els especialistes preveuen que en tan sols quatre anys augmenti de manera notable la recerca d'ajuda per part de famílies adoptives que se sentiran perdudes, o potser enfonsades, davant el primer "tu a mi no em pots manar perquè no ets la meva mare (o el meu pare)" llançat per l'adolescent de 15 anys que van adoptar als 90 a Rússia o l'Índia, quan la cultura sobre aquest model familiar escassejava i la motivació íntima de cada parella o individu decidits a tenir fills era l'únic bagatge amb què s'emprenia el procés.
"Ens estem preparant davant el boom de demandes de suport psicològic que es produirà d'aquí a tres o quatre anys, quan la primera generació de nens adoptats a l'estranger arribi a l'adolescència --afirma Sol Florensa, directora de la Unitat d'Atenció al Nen Adoptat de l'Institut Dexeus--. Necessitarem professionals especialitzats".
NO HI HA PRECEDENTS
No hi ha precedents sobre aquest tema, excepte alguns estudis realitzats als EUA que no són aplicables aquí. La casuística que al.ludeix a l'evolució i les reaccions dels nens adoptats --i dels seus pares adoptius-- es va elaborant sobre la marxa. Aquestes famílies estan fent història. Ja se sap, per exemple, que com més temps ha passat un nen a l'orfenat que el va acollir després de la separació de la mare, pitjor pot ser la seva evolució un cop acollit per la seva família catalana.
S'entén per "evolució" tant la fase d'ansietat i enrabiades lògiques en qui ha estat separat del cuidador que fins llavors l'havia alimentat --l'única família que coneixia--, com la superació de la tristesa que la pèrdua d'aquella referència impliqui, o la més o menys ràpida incorporació de l'idioma català/castellà, quan, l'únic escoltat i potser parlat fins llavors era el xinès, el rus o l'hindi. Són minoria els nens adoptats abans de complir l'any de vida. I són majoria els que ronden els 3 i tenen, per tant, el seu petit bagatge.
No hi ha dubtes sobre la immensa importància que per a aquests nens té l'afecte que els arriba d'una manera constant i estable. "La seguretat emocional és la clau de l'èxit en les seves vides", assegura, rotunda, Florensa.
NO N'HI HA DOS D'IGUALS
La màxima que no hi ha dos adolescents iguals és sobretot adequada quan s'al.ludeix a persones nascudes en diferents continents. Aquesta evidència, no obstant, no els fa feliços. La recerca d'identitat de qui percep que està canviant físicament, psíquicament i sexualment es multiplica per dos quan els seus trets no troben un mirall on mirar-se.
"Aquest pas és un salt enorme per a qualsevol adolescent, però és el doble de gran si ha sigut adoptat en un altre continent", explica la psicòloga, que dirigeix un Equip d'Assessorament Pedagògic de Badalona. "Els canvis físics no són idèntics als dels nois d'aquí, i no tenen en qui veure's reflectits --intervé Florensa--. Això els crea conflictes i sol ser el moment en què molts adoptats decideixen buscar els seus orígens".
En la forma de pensament, el tipus d'educació, la conducta, la gestualitat i fins i tot l'estructura psí- quica, aquests nois s'identifiquen amb els pares adoptius, però la necessitat d'investigar els seus orígens els crea una enorme ansietat o, fins i tot, hostilitat. I s'imposa. "Si ho demanen, és ideal que viatgin a la zona on van néixer --diu la pediatra--. Si no pot ser en aquell moment, s'hi posa un termini".
És convenient que els pares adoptius sentin simpatia, o estima, pel país on va néixer el seu fill. I, per descomptat, haurien d'estar informats sobre les seves característiques. És sa que el nen adoptat senti afecte pel seu país d'origen, que valori el fet que allà li van donar una vida, expliquen els especialistes. "Si se li pren aquesta identificació, se'l priva de tot el que té", alerten.
24/2/2008 EL PERIODICO
"¿Per què no m'ho vas dir?"
BARCELONA
La Roser es va quedar pàl.lida i va demanar al pare del Francesc Xavier que l'acompanyés a la cuina. Un cop acabada aquella reunió, li van dir que sí, que havia nascut a la Maternitat de l'Hospital Clínic de Barcelona, d'una dona amb qui va deixar de relacionar-se després del part. "¿I per què no m'ho vau dir?", els va preguntar. "Perquè teníem por de fer-te mal i perjudicar-te", li van respondre, a la manera de l'època.
Superàvit d'amor
Aquest home, que ara té 39 anys, exerceix d'advocat i és pare d'un nen de 5 anys, atribueix a "l'enorme superàvit d'amor" que va rebre dels seus pares --als quals no defineix mai com a adoptius-- el fet d'haver portat sense seqüeles els principals conflictes psicològics a què s'enfronten moltes persones que van ser adoptades. Assegura, per exemple, que no ha sentit mai dolor pel fet que la dona de la qual va néixer el deixés per sempre.
"No em fa mal. Les seves raons devia tenir", comenta. "Tinc curiositat, de vegades, per saber com deu ser, si viu, però no és res que em preocupi --prossegueix--. La podria localitzar, i fins i tot sé com fer-ho judicialment, però no he fet mai aquest pas i no sé si el faré. Potser no l'he fet per respecte a la Roser". L'amor rebut durant la seva infància apareix constantment en el diàleg de Francesc Xavier. És un valor del qual es mostra agraït, i és l'explicació, considera, que, una vegada informat del seu origen natal, no qüestionés mai l'autoritat del seu pare. "Els paràmetres d'amor que vaig rebre van ser enormes, excessius fins i tot. ¡Em van mimar i em van cuidar tant! Vivia d'allò més contemplat: tenia la meva mare, una àvia i una tieta que em van fer sentir terriblement estimat",reitera.
Va saber que havia estat adoptat al cap d'un any que la mare adoptiva morís i quan, seguint els últims desitjos de la dona --"cuida- me'ls"--, la seva millor amiga, la Roser, havia començat a substituir-la. Visitava pare i fill gairebé diàriament, fins que, passats quatre anys, i a suggeriment del viudo, s'hi va casar. Poc després, també va morir el pare, però cap d'aquelles pèrdues van minvar el convenciment del Francesc Xavier que és un ésser estimable. "Tot ho dec a aquell plus d'amor que em van donar", repeteix.
Desitjos de ser acceptats
Aquesta recepta, que coincideix amb la dels psicòlegs i pediatres experts en adopcions, no sempre resulta fàcil d'aplicar per als pares adoptants. I llavors, el nen que van anar a buscar viu pendent d'un insaciable desig de ser acceptat i estimat. "Les parelles que adopten haurien de tenir present que en l'espai que només ocupaven ells també hi haurà un nen que tindrà el seu geni", adverteix la pediatra Sol Florensa.
També han de comprendre, prossegueix, que a l'arribar a l'adolescència, el seu fill potser tindrà la necessitat d'anar a la recerca de la mare biològica. "Quan la troben, descobreixen que només la volien conèixer, i punt --diu l'especialista--. Confirmen al seu interior que els pares són els que el van adoptar. I desapareix l'ansietat".24/2/2008 EL PERIODICO
LA GUARDERIA NO ÉS ACONSELLABLE
Gairebé el 5% dels nens adoptats necessiten suport psicològic, quatre vegades més que els no adoptats. Els escassos o nuls estímuls de la curiositat i l'intel.lecte que molts han rebut durant els primers anys de vida expliquen l'eventual retard psicomotriu que pateixen. No s'aconsella ingressar en una escola bressol un nen acabat d'adoptar. Aquell ambient ja l'ha viscut i necessita estar a casa, fins que estigui segur que no el tornaran a deixar, expliquen els experts.
ELS PARES
La Conselleria d'Acció Social i Ciutadania estudia crear un servei de suport psicològic per als que adopten nens.
Tot a punt per cobrar el xec-nadó
Avui es publica la llei que regula el pagament de 2.500 € per naixement o adopció ó 3.500 € en cas de famílies nombroses i monoparentals. A efectes pràctics això vol dir que es cobrarà en els pròxims dies
A Navarra i País Basc, però, mentre no es contempli en el règim foral, es pagarà com a prestació no contributiva.
El caràcter universal de la prestació determina que qualsevol família pot sol·licitar l'ajuda un cop hagi registrat al seu fill en el registre civil. Els únics requisits són: residència mínima de 2 anys a l'Estat espanyol, i sempre que hagi nascut o hagi estat adoptat a partir de les zero hores de l'1 de juliol del 2007.
Aquesta ajuda és compatible amb qualsevol altra prestació familiar.
Així doncs, amb la publicació de la llei d'ajuda per naixement o adopció de fill, les comunicacions de dades rebudes a la Seguretat Social i l'Agència Tributària es converteixen automàticament en sol·licituds de la nova prestació.
El 64,4% reconeixen no haver fet tècniques de reproducció, enfront del 35,6% que sí ho han fet. D'altra banda, més de la meitat de les sol·licitants, el 57,3%, són famílies que no tenen fills. Així mateix, un 82% afirmen que aquesta és la primera vegada que decideixen fer una adopció, enfront d'un 18% que repeteixen l'experiència.
Segons Acció Social i Ciutadania aquestes dades "trenquen" amb la "rumorologia" que sosté que "hi ha una certa moda amb les adopcions"
Pel que fa a les motivacions, el 52% diu fer-ho per motius d'infertilitat, mentre que el 17% ho fa per l'adopció en sí, i més d'un 10% restant per altres motius, com ara malalties, edat o dificultats en l'embaràs.
Rècord català
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha apuntat que aquestes dades "trenquen" amb la "rumorologia" que circula actualment entorn aquest tema, on es diu que "hi ha una certa moda amb les adopcions", sobretot a Catalunya, la comunitat autònoma que registra un major nombre de casos de tot l'estat espanyol. La consellera també ha dit que no s'ha de confondre una major acceptació social amb una moda, i ha afirmat que s'ha d'evitar "banalitzar" sobre aquesta qüestió.
La tipologia de la família és la d'una parella heterosexual (home-dona) d'entre 30 i 39 anys d'edat, amb estudis superiors i amb uns ingressos que van des dels 30.000 € fins als 60.000€. Per demarcacions, la majoria dels sol·licitants provenen de Barcelona (un 77,1%), seguit de Girona (9,9%), Tarragona (8%), Lleida (4,1%) i Terres de l'Ebre (1%).
Les dades d'aquest estudi es tindran en compte en l'actual procés de revisió del model de certificat d'idoneïtat, necessari per poder tramitar un expedient d'adopció. Durant la presentació, també s'ha comptat amb l'assistència de la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció, Sílvia Casellas.
Les dades recollides a l'estudi es basen en les sol·licituds valorades pel Comitè Tècnic d'Avaluació de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció nacional i internacional durant el període que va del juliol del 2006 fins al juliol del 2007.
Actualment hi ha expedients d'adopció sospesos al Nepal i a Rússia. Al primer lloc, a causa del canvi de Govern i la revisió de la llei de la infància, que afecta a l'adopció, i en el cas de Rússia perquè encara queden tres Entitats C
El 64,4% reconeixen no haver fet tècniques de reproducció, enfront del 35,6% que sí ho han fet. D'altra banda, més de la meitat de les sol·licitants, el 57,3%, són famílies que no tenen fills. Així mateix, un 82% afirmen que aquesta és la primera vegada que decideixen fer una adopció, enfront d'un 18% que repeteixen l'experiència.
Pel que fa a les motivacions, el 52% diu fer-ho per motius d'infertilitat, mentre que el 17% ho fa per l'adopció en sí, i més d'un 10% restant per altres motius, com ara malalties, edat o dificultats en l'embaràs.
Rècord català
La consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, ha apuntat que aquestes dades "trenquen" amb la "rumorologia" que circula actualment entorn aquest tema, on es diu que "hi ha una certa moda amb les adopcions", sobretot a Catalunya, la comunitat autònoma que registra un major nombre de casos de tot l'estat espanyol. La consellera també ha dit que no s'ha de confondre una major acceptació social amb una moda, i ha afirmat que s'ha d'evitar "banalitzar" sobre aquesta qüestió.
Les dades recollides a l'estudi es basen en les sol·licituds valorades pel Comitè Tècnic d'Avaluació de l'Institut Català de l'Acolliment i l'Adopció nacional i internacional durant el període que va del juliol del 2006 fins al juliol del 2007.
Actualment hi ha expedients d'adopció sospesos al Nepal i a Rússia. Al primer lloc, a causa del canvi de Govern i la revisió de la llei de la infància, que afecta a l'adopció, i en el cas de Rússia perquè encara queden tres Entitats C