Noticies Haití.- El Govern català demana a Exteriors accelerar l'arribada dels quatre menors adoptats 13:5517.01.2010 BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)  La Conselleria d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat ha demanat avui al Ministeri d'Afers Estrangers que acceleri l'arribada a Catalunya dels quatre menors pendents d'adopció per famílies catalanes a Haití --assolat aquesta setmana per un terratrèmol devastador que ha sumit la capital en el caos--, després de conèixer, per fonts no oficials, que van sortir il·lesos del sisme.  En un comunicat, el departament que lidera la consellera Carme Capdevila ha demanat a l'Estat que aquests nens puguin venir "ràpidament" a Catalunya, tal com està fent amb els ciutadans espanyols que estaven en aquest país caribeny.  Es tracta de processos d'adopció en estat molt avançat, ja que algunes de les famílies havien de viatjar en pocs dies a Haití per anar a buscar els seus fills, i donada la situació de caos que viu el país, tant les famílies adoptants com la Conselleria pensen que el millor és fer venir a Catalunya els nens i evitar-los així el sofriment que viu aquests dies el seu país d'origen.  Actualment, la comunitat catalana té tancades les adopcions amb Haití, i només quatre famílies tenien nens pendents d'adoptar abans que tanquessin el procés. Quan es va produir el terratrèmol, la directora de l'institut Català de l'Acollida i Adopció (ICAA), Sílvia Casellas, va intentar saber l'estat dels menors, però va resultar impossible.  Encara i així, fonts no oficials han informat que els quatre menors han resultat il·lesos després del terratrèmol. Per aquesta raó, des de l'ICAA s'han fet gestions amb l'Ambaixada espanyola, el Ministeri i l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat per saber on estan els nens i el seu estat.  Aquest departament està "en contacte permanent" amb el ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació i amb l'entitat col·laboradora d'adopció internacional (ECAI) que s'estava fent càrrec del procés, i els pares els menors estan informats de tot.[FIN] Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 32. Dimecres, 1 de juliol del 2009 INFÀNCIA La llei de la infància facilitarà les adopcions | El govern aprova el text que limita el temps que tenen els pares biològics per recórrer les mesures de protecció | Es crea l'acolliment professional SÒNIA PAU Actualment hi ha més de 2.560 menors que viuen en centres que depenen d'Atenció a la Infància  RUTH MARIGOT / ARXIU Aconseguir que el màxim de menors tutelats per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) no hagin de viure en un centre, sinó que puguin ser acollits o bé adoptats i créixer en un entorn familiar és un dels objectius del projecte de llei dels drets i oportunitats de la infància i l'adolescència que ahir va aprovar el govern. El text aglutina tota la legislació que hi ha sobre infància i adolescència i planteja mesures per prevenir els maltractaments infantils i eines de coordinació per actuar amb agilitat i eficàcia quan calen mesures de protecció. "Canvia el paradigma de les polítiques d'infància, perquè no se centra exclusivament en la que està en risc, sinó en tota la infància", va subratllar la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila. La norma estableix per primera vegada un temps límit per oposar-se judicialment a les resolucions de desemparament i a les mesures de protecció, i això evitarà que algunes criatures es facin grans en els centres perquè els pares biològics, tot i que els professionals consideren que mai podran recuperar els fills, utilitzen la burocràcia judicial per alentir els processos. Els pares biològics tindran tres mesos per oposar-se judicialment a la declaració de desemparament, mentre que s'estableix un màxim de dos anys perquè, si es demostra que hi ha hagut canvis en els circumstàncies que van provocar el desemparament, puguin sol·licitar la recuperació del menor. En el cas de l'acolliment preadoptiu, el pas abans de l'adopció, els progenitors tenen dos mesos per oposar-s'hi. Capdevila va recordar que actualment no hi ha cap termini i, per tant, els pares biològics poden aparèixer al cap de molt de temps de no haver donat senyals de vida just quan s'assabenten que la criatura està a punt de passar a una família amb una mesura de preadopció. Actualment, hi ha 7.448 infants que no poden viure amb els pares biològics i estan tutelats per la DGAIA, 2.566 dels quals viuen en centres. Tot i no voler-ho quantificar, Capdevila va reconèixer que amb la nova llei molts podran passar a una mesura de preadoptiu o d'acolliment i tindran un entorn familiar on créixer. La figura de l'acolliment es reforça amb l'acolliment familiar permanent -molt reivindicat pels avis i oncles acollidors- i el familiar especialitzat, pensat per a menors amb necessitats educatives especials, amb malalties cròniques o per a grups de germans, que serà remunerat i només el podran fer famílies amb formació específica. En cas de maltractaments serà l'adult maltractador el que deixi el domicili, i no pas el menor, mentre que a l'hora d'establir una mesura de protecció es diferencia la situació de risc -els serveis socials municipals en fan el seguiment- del desemparament -quan cal separar la criatura del nucli familiar. INFÀNCIA Descobrir els orígens ADOLESCÈNCIA · Els primers infants adoptats a l'estranger ja són al llindar de l'etapa adulta DUBTES · Als interrogants de l'edat s'hi afegeix la qüestió del passat M.C. L'adolescència és una etapa de crisi i rebel·lia, que es poden agreujar en nois adoptats  CRISTINA FORÈS / ARXIU En els últims deu anys s'han adoptat a Catalunya 10.403 criatures: 9.267 provinents d'altres països i 1.136 nascudes aquí. Ha passat el temps i els primers infants adoptats a l'estranger ja s'han convertit en adolescents. Nois i noies que, a banda d'experimentar els canvis i interrogants propis d'aquesta etapa de la vida, han de fer front a dubtes addicionals lligats als seus orígens. Un exemple d'això que podria semblar insignificant, però que no ho és gens en el procés de construcció de la pròpia identitat, es dóna a l'hora de buscar semblances amb els progenitors. Els fills adoptats -sobretot si provenen d'altres països- tenen trets físics diferents i no disposen del marc de referència dels pares biològics. Si l'adolescència és, per definció, un moment de crisi i rebel·lia, sovint aquests adolescents "no només es rebel·len contra els seus pares, sinó també contra aquells altres pares que els van abandonar", explica la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Sílvia Casellas. La qüestió de la revelació dels orígens dels nens i adolescents adoptats és el tema més freqüent a les consultes que atén el servei postadoptiu que l'ICAA posa al servei de les famílies. Es tracta d'un procés llarg i complex i els pares no sempre saben quina és la millor manera de fer-hi front. "Intentem oferir pautes per acompanyar aquest procés de canvis i per facilitar el diàleg ", afirma Sílvia Casellas. Amb tot, no hi ha una recepta única i infal·lible. Cada nen i cada adolescent, adoptat o no, és diferent i les relacions familiars dependran, en gran mesura, dels vincles que tots plegats hagin anat construint al llarg dels anys. Tampoc hi ha un moment concret per donar a conèixer al fill adoptat quina és la seva història personal, tot i que "potser l'adolescència no és l'etapa més indicada per fer-ho", alerta Casellas. De fet, la revelació dels orígens no és una cosa que es pugui fer de cop ni de forma prematura. El procés va molt més enllà del simple fet d'explicar al fill que el van adoptar i que prové d'un altre país. "Es tracta de donar-li a conèixer la seva història personal, i això inclou informació sobre qui eren els seus pares, per què el van abandonar, a quin orfenat el van anar a buscar...", explica la directora de l'ICAA. Tot té el seu moment, però Casellas insisteix que no s'ha de negar la informació als fills adoptats. El més important és que els nois i noies tinguin clar que "ningú els va buscar una família, sinó que hi havia uns pares que els buscaven a ells". El servei postadoptiu de l'ICAA està obert a pares, fills adoptius de qualsevol edat, germans, etc. Hi atenen tot tipus de consultes, des de problemes de salut a dificultats escolars o d'adaptació. Des de la seva posada en marxa, a mitjans del 2005, han atès prop de 300 famílies. El servei és atès bàsicament per psicòlegs, però si la consulta requereix una atenció més específica, es deriva a altres professionals o serveis (sanitaris, serveis socials, educatius, etc.). En el cas d'adopcions internacionals, la llei obliga a facilitar als fills la informació sobre la seva història personal quan se sentin preparats per conèixer-la i així ho sol·licitin. Aquestes dades es recopilen en un expedient que queda sota la custòdia del departament d'Acció Social. L'any passat es van adoptar 1.023 infants a Catalunya: 880 a l'estranger i 143 del país. La majoria (846 infants) eren menors de 3 anys. 24/2/2008 EL PERIODICO Falten experts per afrontar l'adolescència dels adoptats • La crisi d'identitat a l'iniciar l'edat adulta i el xoc amb els pares s'agreugen en aquests nens • Gairebé 9.000 nens de l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica s'han incorporat aquesta dècada a llars catalanes ÀNGELS GALLARDO BARCELONA L'etapa de l'adolescència sempre ha consistit a trencar amb el període infantil, incloent-hi la primera relació amb els pares, per compondre una nova identitat imitant més o menys els adults coneguts i semblants. Aquest procés, que els psicòlegs descriuen com a molt complex en les recents generacions d'adolescents, pot multiplicar la seva dificultat en els joves que han estat adoptats en països de cultura i pigmentació epidèrmica diferent de l'occidental. En aquesta circumstància es troben gairebé 9.000 nens nascuts a l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica, que van formar la seva actual família catalana en l'últim decenni. Els especialistes preveuen que en tan sols quatre anys augmenti de manera notable la recerca d'ajuda per part de famílies adoptives que se sentiran perdudes, o potser enfonsades, davant el primer "tu a mi no em pots manar perquè no ets la meva mare (o el meu pare)" llançat per l'adolescent de 15 anys que van adoptar als 90 a Rússia o l'Índia, quan la cultura sobre aquest model familiar escassejava i la motivació íntima de cada parella o individu decidits a tenir fills era l'únic bagatge amb què s'emprenia el procés. "Ens estem preparant davant el boom de demandes de suport psicològic que es produirà d'aquí a tres o quatre anys, quan la primera generació de nens adoptats a l'estranger arribi a l'adolescència --afirma Sol Florensa, directora de la Unitat d'Atenció al Nen Adoptat de l'Institut Dexeus--. Necessitarem professionals especialitzats".  NO HI HA PRECEDENTS No hi ha precedents sobre aquest tema, excepte alguns estudis realitzats als EUA que no són aplicables aquí. La casuística que al.ludeix a l'evolució i les reaccions dels nens adoptats --i dels seus pares adoptius-- es va elaborant sobre la marxa. Aquestes famílies estan fent història. Ja se sap, per exemple, que com més temps ha passat un nen a l'orfenat que el va acollir després de la separació de la mare, pitjor pot ser la seva evolució un cop acollit per la seva família catalana. S'entén per "evolució" tant la fase d'ansietat i enrabiades lògiques en qui ha estat separat del cuidador que fins llavors l'havia alimentat --l'única família que coneixia--, com la superació de la tristesa que la pèrdua d'aquella referència impliqui, o la més o menys ràpida incorporació de l'idioma català/castellà, quan, l'únic escoltat i potser parlat fins llavors era el xinès, el rus o l'hindi. Són minoria els nens adoptats abans de complir l'any de vida. I són majoria els que ronden els 3 i tenen, per tant, el seu petit bagatge. No hi ha dubtes sobre la immensa importància que per a aquests nens té l'afecte que els arriba d'una manera constant i estable. "La seguretat emocional és la clau de l'èxit en les seves vides", assegura, rotunda, Florensa.  NO N'HI HA DOS D'IGUALS La màxima que no hi ha dos adolescents iguals és sobretot adequada quan s'al.ludeix a persones nascudes en diferents continents. Aquesta evidència, no obstant, no els fa feliços. La recerca d'identitat de qui percep que està canviant físicament, psíquicament i sexualment es multiplica per dos quan els seus trets no troben un mirall on mirar-se. "Aquest pas és un salt enorme per a qualsevol adolescent, però és el doble de gran si ha sigut adoptat en un altre continent", explica la psicòloga, que dirigeix un Equip d'Assessorament Pedagògic de Badalona. "Els canvis físics no són idèntics als dels nois d'aquí, i no tenen en qui veure's reflectits --intervé Florensa--. Això els crea conflictes i sol ser el moment en què molts adoptats decideixen buscar els seus orígens". En la forma de pensament, el tipus d'educació, la conducta, la gestualitat i fins i tot l'estructura psí- quica, aquests nois s'identifiquen amb els pares adoptius, però la necessitat d'investigar els seus orígens els crea una enorme ansietat o, fins i tot, hostilitat. I s'imposa. "Si ho demanen, és ideal que viatgin a la zona on van néixer --diu la pediatra--. Si no pot ser en aquell moment, s'hi posa un termini". És convenient que els pares adoptius sentin simpatia, o estima, pel país on va néixer el seu fill. I, per descomptat, haurien d'estar informats sobre les seves característiques. És sa que el nen adoptat senti afecte pel seu país d'origen, que valori el fet que allà li van donar una vida, expliquen els especialistes. "Si se li pren aquesta identificació, se'l priva de tot el que té", alerten. 24/2/2008 EL PERIODICO "¿Per què no m'ho vas dir?" • Els nens i els adolescents que reben afecte suficient i estable poden suportar i comprendre sense problemes especials el fet de pertànyer a una família adoptiva À. GALLARDO BARCELONA Veient a casa seva, a l'Eixample, quan tenia 16 anys, la pel.lícula La ciudad de los muchachos, en què l'actor Spencer Tracy interpreta un capellà que tracta amb adolescents orfes, Francesc Xavier Navarrete va tenir un flaix d'intuïció i li va preguntar a la seva padrina, la Roser: "¿Jo no seré adoptat com els xavals de la pel.lícula?" Va començar a lligar caps: no havia vist mai fotos del seu naixement. Totes eren de quan tenia més de quatre mesos de vida. La Roser es va quedar pàl.lida i va demanar al pare del Francesc Xavier que l'acompanyés a la cuina. Un cop acabada aquella reunió, li van dir que sí, que havia nascut a la Maternitat de l'Hospital Clínic de Barcelona, d'una dona amb qui va deixar de relacionar-se després del part. "¿I per què no m'ho vau dir?", els va preguntar. "Perquè teníem por de fer-te mal i perjudicar-te", li van respondre, a la manera de l'època.  Superàvit d'amor Aquest home, que ara té 39 anys, exerceix d'advocat i és pare d'un nen de 5 anys, atribueix a "l'enorme superàvit d'amor" que va rebre dels seus pares --als quals no defineix mai com a adoptius-- el fet d'haver portat sense seqüeles els principals conflictes psicològics a què s'enfronten moltes persones que van ser adoptades. Assegura, per exemple, que no ha sentit mai dolor pel fet que la dona de la qual va néixer el deixés per sempre. "No em fa mal. Les seves raons devia tenir", comenta. "Tinc curiositat, de vegades, per saber com deu ser, si viu, però no és res que em preocupi --prossegueix--. La podria localitzar, i fins i tot sé com fer-ho judicialment, però no he fet mai aquest pas i no sé si el faré. Potser no l'he fet per respecte a la Roser". L'amor rebut durant la seva infància apareix constantment en el diàleg de Francesc Xavier. És un valor del qual es mostra agraït, i és l'explicació, considera, que, una vegada informat del seu origen natal, no qüestionés mai l'autoritat del seu pare. "Els paràmetres d'amor que vaig rebre van ser enormes, excessius fins i tot. ¡Em van mimar i em van cuidar tant! Vivia d'allò més contemplat: tenia la meva mare, una àvia i una tieta que em van fer sentir terriblement estimat",reitera. Va saber que havia estat adoptat al cap d'un any que la mare adoptiva morís i quan, seguint els últims desitjos de la dona --"cuida- me'ls"--, la seva millor amiga, la Roser, havia començat a substituir-la. Visitava pare i fill gairebé diàriament, fins que, passats quatre anys, i a suggeriment del viudo, s'hi va casar. Poc després, també va morir el pare, però cap d'aquelles pèrdues van minvar el convenciment del Francesc Xavier que és un ésser estimable. "Tot ho dec a aquell plus d'amor que em van donar", repeteix.  Desitjos de ser acceptats Aquesta recepta, que coincideix amb la dels psicòlegs i pediatres experts en adopcions, no sempre resulta fàcil d'aplicar per als pares adoptants. I llavors, el nen que van anar a buscar viu pendent d'un insaciable desig de ser acceptat i estimat. "Les parelles que adopten haurien de tenir present que en l'espai que només ocupaven ells també hi haurà un nen que tindrà el seu geni", adverteix la pediatra Sol Florensa. També han de comprendre, prossegueix, que a l'arribar a l'adolescència, el seu fill potser tindrà la necessitat d'anar a la recerca de la mare biològica. "Quan la troben, descobreixen que només la volien conèixer, i punt --diu l'especialista--. Confirmen al seu interior que els pares són els que el van adoptar. I desapareix l'ansietat".

Haití.- El Govern català demana a Exteriors accelerar l'arribada dels quatre menors adoptats

13:5517.01.2010

BARCELONA, 17 (EUROPA PRESS)

La Conselleria d'Acció Social i Ciutadania de la Generalitat ha demanat avui al Ministeri d'Afers Estrangers que acceleri l'arribada a Catalunya dels quatre menors pendents d'adopció per famílies catalanes a Haití --assolat aquesta setmana per un terratrèmol devastador que ha sumit la capital en el caos--, després de conèixer, per fonts no oficials, que van sortir il·lesos del sisme.

En un comunicat, el departament que lidera la consellera Carme Capdevila ha demanat a l'Estat que aquests nens puguin venir "ràpidament" a Catalunya, tal com està fent amb els ciutadans espanyols que estaven en aquest país caribeny.

Es tracta de processos d'adopció en estat molt avançat, ja que algunes de les famílies havien de viatjar en pocs dies a Haití per anar a buscar els seus fills, i donada la situació de caos que viu el país, tant les famílies adoptants com la Conselleria pensen que el millor és fer venir a Catalunya els nens i evitar-los així el sofriment que viu aquests dies el seu país d'origen.

Actualment, la comunitat catalana té tancades les adopcions amb Haití, i només quatre famílies tenien nens pendents d'adoptar abans que tanquessin el procés. Quan es va produir el terratrèmol, la directora de l'institut Català de l'Acollida i Adopció (ICAA), Sílvia Casellas, va intentar saber l'estat dels menors, però va resultar impossible.

Encara i així, fonts no oficials han informat que els quatre menors han resultat il·lesos després del terratrèmol. Per aquesta raó, des de l'ICAA s'han fet gestions amb l'Ambaixada espanyola, el Ministeri i l'Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament de la Generalitat per saber on estan els nens i el seu estat.

Aquest departament està "en contacte permanent" amb el ministeri d'Afers Exteriors i de Cooperació i amb l'entitat col·laboradora d'adopció internacional (ECAI) que s'estava fent càrrec del procés, i els pares els menors estan informats de tot.[FIN]

Notícia publicada al diari AVUI, pàgina 32. Dimecres, 1 de juliol del 2009

INFÀNCIA

La llei de la infància facilitarà les adopcions

| El govern aprova el text que limita el temps que tenen els pares biològics per recórrer les mesures de protecció | Es crea l'acolliment professional

SÒNIA PAU

Actualment hi ha més de 2.560 menors que viuen en centres que depenen d'Atenció a la Infància
RUTH MARIGOT / ARXIU

Aconseguir que el màxim de menors tutelats per la direcció general d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA) no hagin de viure en un centre, sinó que puguin ser acollits o bé adoptats i créixer en un entorn familiar és un dels objectius del projecte de llei dels drets i oportunitats de la infància i l'adolescència que ahir va aprovar el govern. El text aglutina tota la legislació que hi ha sobre infància i adolescència i planteja mesures per prevenir els maltractaments infantils i eines de coordinació per actuar amb agilitat i eficàcia quan calen mesures de protecció.

"Canvia el paradigma de les polítiques d'infància, perquè no se centra exclusivament en la que està en risc, sinó en tota la infància", va subratllar la consellera d'Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila.

La norma estableix per primera vegada un temps límit per oposar-se judicialment a les resolucions de desemparament i a les mesures de protecció, i això evitarà que algunes criatures es facin grans en els centres perquè els pares biològics, tot i que els professionals consideren que mai podran recuperar els fills, utilitzen la burocràcia judicial per alentir els processos. Els pares biològics tindran tres mesos per oposar-se judicialment a la declaració de desemparament, mentre que s'estableix un màxim de dos anys perquè, si es demostra que hi ha hagut canvis en els circumstàncies que van provocar el desemparament, puguin sol·licitar la recuperació del menor.

En el cas de l'acolliment preadoptiu, el pas abans de l'adopció, els progenitors tenen dos mesos per oposar-s'hi. Capdevila va recordar que actualment no hi ha cap termini i, per tant, els pares biològics poden aparèixer al cap de molt de temps de no haver donat senyals de vida just quan s'assabenten que la criatura està a punt de passar a una família amb una mesura de preadopció.

Actualment, hi ha 7.448 infants que no poden viure amb els pares biològics i estan tutelats per la DGAIA, 2.566 dels quals viuen en centres. Tot i no voler-ho quantificar, Capdevila va reconèixer que amb la nova llei molts podran passar a una mesura de preadoptiu o d'acolliment i tindran un entorn familiar on créixer.

La figura de l'acolliment es reforça amb l'acolliment familiar permanent -molt reivindicat pels avis i oncles acollidors- i el familiar especialitzat, pensat per a menors amb necessitats educatives especials, amb malalties cròniques o per a grups de germans, que serà remunerat i només el podran fer famílies amb formació específica.

En cas de maltractaments serà l'adult maltractador el que deixi el domicili, i no pas el menor, mentre que a l'hora d'establir una mesura de protecció es diferencia la situació de risc -els serveis socials municipals en fan el seguiment- del desemparament -quan cal separar la criatura del nucli familiar.

INFÀNCIA

Descobrir els orígens

ADOLESCÈNCIA · Els primers infants adoptats a l'estranger ja són al llindar de l'etapa adulta

DUBTES · Als interrogants de l'edat s'hi afegeix la qüestió del passat

M.C.

L'adolescència és una etapa de crisi i rebel·lia, que es poden agreujar en nois adoptats
CRISTINA FORÈS / ARXIU

En els últims deu anys s'han adoptat a Catalunya 10.403 criatures: 9.267 provinents d'altres països i 1.136 nascudes aquí. Ha passat el temps i els primers infants adoptats a l'estranger ja s'han convertit en adolescents. Nois i noies que, a banda d'experimentar els canvis i interrogants propis d'aquesta etapa de la vida, han de fer front a dubtes addicionals lligats als seus orígens.

Un exemple d'això que podria semblar insignificant, però que no ho és gens en el procés de construcció de la pròpia identitat, es dóna a l'hora de buscar semblances amb els progenitors. Els fills adoptats -sobretot si provenen d'altres països- tenen trets físics diferents i no disposen del marc de referència dels pares biològics. Si l'adolescència és, per definció, un moment de crisi i rebel·lia, sovint aquests adolescents "no només es rebel·len contra els seus pares, sinó també contra aquells altres pares que els van abandonar", explica la directora de l'Institut Català de l'Acolliment i de l'Adopció (ICAA), Sílvia Casellas.

La qüestió de la revelació dels orígens dels nens i adolescents adoptats és el tema més freqüent a les consultes que atén el servei postadoptiu que l'ICAA posa al servei de les famílies. Es tracta d'un procés llarg i complex i els pares no sempre saben quina és la millor manera de fer-hi front. "Intentem oferir pautes per acompanyar aquest procés de canvis i per facilitar el diàleg ", afirma Sílvia Casellas.

Amb tot, no hi ha una recepta única i infal·lible. Cada nen i cada adolescent, adoptat o no, és diferent i les relacions familiars dependran, en gran mesura, dels vincles que tots plegats hagin anat construint al llarg dels anys. Tampoc hi ha un moment concret per donar a conèixer al fill adoptat quina és la seva història personal, tot i que "potser l'adolescència no és l'etapa més indicada per fer-ho", alerta Casellas.

De fet, la revelació dels orígens no és una cosa que es pugui fer de cop ni de forma prematura. El procés va molt més enllà del simple fet d'explicar al fill que el van adoptar i que prové d'un altre país. "Es tracta de donar-li a conèixer la seva història personal, i això inclou informació sobre qui eren els seus pares, per què el van abandonar, a quin orfenat el van anar a buscar...", explica la directora de l'ICAA.

Tot té el seu moment, però Casellas insisteix que no s'ha de negar la informació als fills adoptats. El més important és que els nois i noies tinguin clar que "ningú els va buscar una família, sinó que hi havia uns pares que els buscaven a ells".

El servei postadoptiu de l'ICAA està obert a pares, fills adoptius de qualsevol edat, germans, etc. Hi atenen tot tipus de consultes, des de problemes de salut a dificultats escolars o d'adaptació. Des de la seva posada en marxa, a mitjans del 2005, han atès prop de 300 famílies. El servei és atès bàsicament per psicòlegs, però si la consulta requereix una atenció més específica, es deriva a altres professionals o serveis (sanitaris, serveis socials, educatius, etc.).

En el cas d'adopcions internacionals, la llei obliga a facilitar als fills la informació sobre la seva història personal quan se sentin preparats per conèixer-la i així ho sol·licitin. Aquestes dades es recopilen en un expedient que queda sota la custòdia del departament d'Acció Social. L'any passat es van adoptar 1.023 infants a Catalunya: 880 a l'estranger i 143 del país. La majoria (846 infants) eren menors de 3 anys.

24/2/2008 EL PERIODICO

Falten experts per afrontar l'adolescència dels adoptats

• La crisi d'identitat a l'iniciar l'edat adulta i el xoc amb els pares s'agreugen en aquests nens

• Gairebé 9.000 nens de l'Àfrica, l'Àsia i Amèrica s'han incorporat aquesta dècada a llars catalanes

ÀNGELS GALLARDO

BARCELONA

L'etapa de l'adolescència sempre ha consistit a trencar amb el període infantil, incloent-hi la primera relació amb els pares, per compondre una nova identitat imitant més o menys els adults coneguts i semblants. Aquest procés, que els psicòlegs descriuen com a molt complex en les recents generacions d'adolescents, pot multiplicar la seva dificultat en els joves que han estat adoptats en països de cultura i pigmentació epidèrmica diferent de l'occidental. En aquesta circumstància es troben gairebé 9.000 nens nascuts a l'Àsia, l'Àfrica o Amèrica, que van formar la seva actual família catalana en l'últim decenni.
Els especialistes preveuen que en tan sols quatre anys augmenti de manera notable la recerca d'ajuda per part de famílies adoptives que se sentiran perdudes, o potser enfonsades, davant el primer "tu a mi no em pots manar perquè no ets la meva mare (o el meu pare)" llançat per l'adolescent de 15 anys que van adoptar als 90 a Rússia o l'Índia, quan la cultura sobre aquest model familiar escassejava i la motivació íntima de cada parella o individu decidits a tenir fills era l'únic bagatge amb què s'emprenia el procés.
"Ens estem preparant davant el boom de demandes de suport psicològic que es produirà d'aquí a tres o quatre anys, quan la primera generació de nens adoptats a l'estranger arribi a l'adolescència --afirma Sol Florensa, directora de la Unitat d'Atenció al Nen Adoptat de l'Institut Dexeus--. Necessitarem professionals especialitzats".

NO HI HA PRECEDENTS
No hi ha precedents sobre aquest tema, excepte alguns estudis realitzats als EUA que no són aplicables aquí. La casuística que al.ludeix a l'evolució i les reaccions dels nens adoptats --i dels seus pares adoptius-- es va elaborant sobre la marxa. Aquestes famílies estan fent història. Ja se sap, per exemple, que com més temps ha passat un nen a l'orfenat que el va acollir després de la separació de la mare, pitjor pot ser la seva evolució un cop acollit per la seva família catalana.
S'entén per "evolució" tant la fase d'ansietat i enrabiades lògiques en qui ha estat separat del cuidador que fins llavors l'havia alimentat --l'única família que coneixia--, com la superació de la tristesa que la pèrdua d'aquella referència impliqui, o la més o menys ràpida incorporació de l'idioma català/castellà, quan, l'únic escoltat i potser parlat fins llavors era el xinès, el rus o l'hindi. Són minoria els nens adoptats abans de complir l'any de vida. I són majoria els que ronden els 3 i tenen, per tant, el seu petit bagatge.
No hi ha dubtes sobre la immensa importància que per a aquests nens té l'afecte que els arriba d'una manera constant i estable. "La seguretat emocional és la clau de l'èxit en les seves vides", assegura, rotunda, Florensa.

NO N'HI HA DOS D'IGUALS
La màxima que no hi ha dos adolescents iguals és sobretot adequada quan s'al.ludeix a persones nascudes en diferents continents. Aquesta evidència, no obstant, no els fa feliços. La recerca d'identitat de qui percep que està canviant físicament, psíquicament i sexualment es multiplica per dos quan els seus trets no troben un mirall on mirar-se.
"Aquest pas és un salt enorme per a qualsevol adolescent, però és el doble de gran si ha sigut adoptat en un altre continent", explica la psicòloga, que dirigeix un Equip d'Assessorament Pedagògic de Badalona. "Els canvis físics no són idèntics als dels nois d'aquí, i no tenen en qui veure's reflectits --intervé Florensa--. Això els crea conflictes i sol ser el moment en què molts adoptats decideixen buscar els seus orígens".
En la forma de pensament, el tipus d'educació, la conducta, la gestualitat i fins i tot l'estructura psí- quica, aquests nois s'identifiquen amb els pares adoptius, però la necessitat d'investigar els seus orígens els crea una enorme ansietat o, fins i tot, hostilitat. I s'imposa. "Si ho demanen, és ideal que viatgin a la zona on van néixer --diu la pediatra--. Si no pot ser en aquell moment, s'hi posa un termini".
És convenient que els pares adoptius sentin simpatia, o estima, pel país on va néixer el seu fill. I, per descomptat, haurien d'estar informats sobre les seves característiques. És sa que el nen adoptat senti afecte pel seu país d'origen, que valori el fet que allà li van donar una vida, expliquen els especialistes. "Si se li pren aquesta identificació, se'l priva de tot el que té", alerten.

24/2/2008 EL PERIODICO

"¿Per què no m'ho vas dir?"

• Els nens i els adolescents que reben afecte suficient i estable poden suportar i comprendre sense problemes especials el fet de pertànyer a una família adoptiva

À. GALLARDO

BARCELONA

Veient a casa seva, a l'Eixample, quan tenia 16 anys, la pel.lícula La ciudad de los muchachos, en què l'actor Spencer Tracy interpreta un capellà que tracta amb adolescents orfes, Francesc Xavier Navarrete va tenir un flaix d'intuïció i li va preguntar a la seva padrina, la Roser: "¿Jo no seré adoptat com els xavals de la pel.lícula?" Va començar a lligar caps: no havia vist mai fotos del seu naixement. Totes eren de quan tenia més de quatre mesos de vida.
La Roser es va quedar pàl.lida i va demanar al pare del Francesc Xavier que l'acompanyés a la cuina. Un cop acabada aquella reunió, li van dir que sí, que havia nascut a la Maternitat de l'Hospital Clínic de Barcelona, d'una dona amb qui va deixar de relacionar-se després del part. "¿I per què no m'ho vau dir?", els va preguntar. "Perquè teníem por de fer-te mal i perjudicar-te", li van respondre, a la manera de l'època.

Superàvit d'amor
Aquest home, que ara té 39 anys, exerceix d'advocat i és pare d'un nen de 5 anys, atribueix a "l'enorme superàvit d'amor" que va rebre dels seus pares --als quals no defineix mai com a adoptius-- el fet d'haver portat sense seqüeles els principals conflictes psicològics a què s'enfronten moltes persones que van ser adoptades. Assegura, per exemple, que no ha sentit mai dolor pel fet que la dona de la qual va néixer el deixés per sempre.
"No em fa mal. Les seves raons devia tenir", comenta. "Tinc curiositat, de vegades, per saber com deu ser, si viu, però no és res que em preocupi --prossegueix--. La podria localitzar, i fins i tot sé com fer-ho judicialment, però no he fet mai aquest pas i no sé si el faré. Potser no l'he fet per respecte a la Roser". L'amor rebut durant la seva infància apareix constantment en el diàleg de Francesc Xavier. És un valor del qual es mostra agraït, i és l'explicació, considera, que, una vegada informat del seu origen natal, no qüestionés mai l'autoritat del seu pare. "Els paràmetres d'amor que vaig rebre van ser enormes, excessius fins i tot. ¡Em van mimar i em van cuidar tant! Vivia d'allò més contemplat: tenia la meva mare, una àvia i una tieta que em van fer sentir terriblement estimat",reitera.
Va saber que havia estat adoptat al cap d'un any que la mare adoptiva morís i quan, seguint els últims desitjos de la dona --"cuida- me'ls"--, la seva millor amiga, la Roser, havia començat a substituir-la. Visitava pare i fill gairebé diàriament, fins que, passats quatre anys, i a suggeriment del viudo, s'hi va casar. Poc després, també va morir el pare, però cap d'aquelles pèrdues van minvar el convenciment del Francesc Xavier que és un ésser estimable. "Tot ho dec a aquell plus d'amor que em van donar", repeteix.

Desitjos de ser acceptats
Aquesta recepta, que coincideix amb la dels psicòlegs i pediatres experts en adopcions, no sempre resulta fàcil d'aplicar per als pares adoptants. I llavors, el nen que van anar a buscar viu pendent d'un insaciable desig de ser acceptat i estimat. "Les parelles que adopten haurien de tenir present que en l'espai que només ocupaven ells també hi haurà un nen que tindrà el seu geni", adverteix la pediatra Sol Florensa.
També han de comprendre, prossegueix, que a l'arribar a l'adolescència, el seu fill potser tindrà la necessitat d'anar a la recerca de la mare biològica. "Quan la troben, descobreixen que només la volien conèixer, i punt --diu l'especialista--. Confirmen al seu interior que els pares són els que el van adoptar. I desapareix l'ansietat".